Repartiment de dividends i dret de separació
En les societats de capital (especialment les Societats Limitades), la decisió sobre el repartiment o la retenció dels beneficis és un punt clau que sovint genera conflictes entre la majoria (l'òrgan d'administració) i els socis minoritaris.
Per protegir el dret del soci a obtenir un rendiment de la seva inversió, la Llei de Societats de Capital (LSC) preveu el dret de separació si la política de repartiment de dividends és abusiva.
En què consisteix el dret de separació?
El dret de separació permet a un soci abandonar la societat i obtenir el valor raonable de les seves participacions (la seva quota de liquidació) si es donen certes circumstàncies que lesionen els seus drets.
L'article 348 bis de la LSC regula específicament el dret de separació per falta de repartiment de dividends.
Requisits per exercir el dret de separació per falta de dividends
Un soci pot exercir el dret de separació si es compleixen els tres requisits següents:
Antiguitat en la societat: Que hagi transcorregut un mínim de cinc anys des de la inscripció de la societat al Registre Mercantil.
Acord de la junta (Beneficis): Que la Junta General hagi acordat no repartir com a dividend almenys el 25% dels beneficis legals obtinguts durant l'exercici anterior.
Beneficis repartibles: Que els beneficis obtinguts siguin legalment repartibles. És a dir, que no hi hagi pèrdues d'exercicis anteriors que hagin de ser compensades o reserves obligatòries que s'hagin de cobrir.
Excepcions i Limitacions
El dret de separació, però, té importants limitacions que l'empresa pot al·legar:
Acord en contra dels estatuts: Si els estatuts socials preveuen una política de repartiment de dividends diferent del 25% (ja sigui superior o inferior), el dret de separació es regirà per l'establert estatutàriament.
Decisió justificada (Inversió): Si la no distribució es deu a la necessitat de dotar una reserva voluntària amb una finalitat concreta i justificada (per exemple, finançar una inversió important i imminent), l'acord pot ser vàlid i no atorgar el dret de separació. La clau aquí és la prova de la necessitat empresarial de retenir els beneficis.
Soci votant a favor: El soci que hagi votat a favor de l'acord de no repartiment no pot exercir posteriorment el dret de separació.
