El contracte de substitució per baixa de maternitat no es pot allargar durant les vacances de la treballadora substituïda
Els tribunals han establert que les empreses no poden mantenir vigent el contracte de substitució per baixa de maternitat un cop la treballadora substituïda finalitza el seu permís retribuït i comença les seves vacances. Aquesta decisió es basa en la diferència legal entre la reserva del lloc de treball i la interrupció de la prestació de serveis per vacances.
El contracte de substitució (abans conegut com a contracte d'interinitat) permet contractar un empleat per cobrir l'absència temporal d'un altre treballador amb dret a reserva de lloc, com és el cas de les baixes per maternitat o altres permisos retribuïts. Quan la persona titular del lloc es reincorpora, el contracte de substitució finalitza automàticament.
No obstant això, segons els tribunals, les vacances no constitueixen una situació de suspensió del contracte amb reserva de lloc, sinó una interrupció previsible de l'activitat laboral. Així doncs, la cobertura d'aquestes absències ha de gestionar-se mitjançant un contracte temporal per circumstàncies de la producció, i no a través d'un contracte de substitució.
Un cas habitual és que la treballadora substituïda gaudeixi, de forma ininterrompuda, d'un permís per naixement de fill, seguit d'un permís acumulat de lactància i, a continuació, de les seves vacances. En aquests casos, el contracte de substitució ha d'extingir-se en acabar el permís de lactància, abans de l'inici de les vacances. Si l'empresa no actua així i manté el contracte de la substituta durant les vacances, es pot considerar que aquest contracte es transforma en indefinit. Això comporta que, si l'empresa posa fi al contracte després de les vacances, es podria interpretar com un acomiadament improcedent.
Aquesta decisió reforça la necessitat d'una correcta gestió contractual per part de les empreses per evitar conseqüències legals innecessàries.
