Crèdit horari sindical: drets, deures i límits
Els treballadors que exerceixen funcions de representació o càrrecs sindicals tenen dret a disposar d’un període retribuït de temps laboral per dur a terme aquestes tasques. És el que es coneix com a crèdit horari, i la seva durada depèn del nombre de treballadors de l’empresa.
Ara bé, aquest dret no és il·limitat ni exempt de control. Fer-ne un ús per a finalitats personals constitueix un abús, i pot comportar sancions disciplinàries greus, fins i tot l’acomiadament sense indemnització per incompliment greu de la bona fe contractual.
En determinats casos, les empreses poden recórrer a detectius privats per verificar si hi ha un ús fraudulent del crèdit horari, però només si existeixen sospites fundades. En absència d’indicis, preval la presumpció de bon ús, i un control excessiu per part de l’empresa podria vulnerar el dret a la llibertat sindical i d’actuació dels representants.
Per tal de garantir l’equilibri entre drets i deures, s’han d’acomplir dues obligacions bàsiques:
Avís previ: el representant ha de comunicar anticipadament a l’empresa que farà ús del crèdit horari.
Justificació posterior: cal justificar l’absència, per exemple, amb documentació que acrediti on ha estat. No obstant això, no se li pot exigir el detall concret de les activitats realitzades, ja que això vulneraria la seva llibertat sindical.
En cas que un treballador no justifiqui les seves absències i aquestes no es puguin emparar legalment en el crèdit horari, l’empresa podrà descomptar-li les hores no treballades. Si es tracta d’una conducta reiterada, es podrà aplicar una sanció disciplinària.
