Dies de lliure disposició: com regular-los dins de l'empresa

Els dies de lliure disposició o dies d’assumptes propis són un recurs cada cop més utilitzat pels treballadors per absentar-se de la feina per motius personals sense necessitat de justificar la causa. Aquests dies permeten facilitar la conciliació de la vida personal i laboral, tot i que la seva gestió pot generar dubtes en les empreses.

Tot i que per llei no és obligatori que les empreses concedeixin dies de lliure disposició, és freqüent que aquests siguin regulats per conveni col·lectiu o per polítiques i acords interns de l’empresa. Això implica que, en cas de sol·licitud per part d'un treballador, la direcció ha de revisar el que estableix el conveni col·lectiu o la normativa interna abans de donar una resposta. En cas que aquests documents en reconeguin el dret, l’empresa ha d’acceptar la sol·licitud de l’empleat.

Recuperació i retribució dels dies d’assumptes propis

La legislació tampoc regula si els dies de lliure disposició han de ser recuperats pels treballadors. Aquest punt, igual que el dret al seu gaudi, dependrà del que estableixi el conveni col·lectiu o l'acord de l'empresa. En cas que no hi hagi cap normativa, s’haurà de tenir en compte la pràctica habitual que s'hagi aplicat dins de l’empresa.

Pel que fa a la retribució d’aquests dies, la seva remuneració també dependrà del conveni col·lectiu. Si el conveni els equipara a altres permisos retribuïts, l’empresa haurà d’abonar als treballadors el mateix salari que rebrien en condicions normals.

La gestió adequada dels dies de lliure disposició contribueix a la transparència i a la satisfacció dels treballadors, afavorint així un millor ambient laboral i la conciliació de la vida personal i professional.