La indemnització legal per acomiadament improcedent ha estat objecte d'un intens debat jurídic en els darrers mesos, arran de diverses resolucions que intentaven obrir la via a compensacions addicionals emparant-se en tractats internacionals com el Conveni 158 de l'OIT o la Carta Social Europea revisada. No obstant això, el Tribunal Suprem ha consolidat una doctrina taxativa: la indemnització per acomiadament improcedent és una quantia estrictament taxada per llei i els jutges no la poden elevar de manera arbitrària.
El Tribunal Suprem (consolidant criteris establerts a les sentències STS 1350/2024 i STS 736/2025) reitera que el sistema espanyol de l'article 56 de l'Estatut dels Treballadors fixa una fórmula objectiva, basada exclusivament en el salari regulador i l'antiguitat del treballador. Aquesta fórmula persegueix atorgar seguretat jurídica i certesa tant a l'empresa com a la persona treballadora en el moment de la resolució contractual. En conseqüència:
Els òrgans judicials no tenen facultat per sumar imports addicionals basant-se en el perjudici econòmic individual, l'edat del treballador o les dificultats per reincorporar-se al mercat laboral.
Els tractats internacionals no habiliten per si sols a considerar la indemnització legal espanyola com un simple import mínim sobre el qual afegir indemnitzacions addicionals a criteri del jutge.
L'excepció, vulneració de drets fonamentals
L'alt tribunal distingeix amb claredat la simple improcedència laboral d'aquells acomiadaments on es lesionen drets fonamentals o es produeixen situacions de discriminació o represàlia:
Si s'acredita una conducta empresarial que atempti contra la llibertat sindical, suposi discriminació o vulneri drets fonamentals protegits per la Constitució, sí que procedeix una indemnització addicional per danys morals o materials.
Aquesta quantia extra té un títol jurídic independent: no es tracta d'un increment de la indemnització ordinària d'acomiadament, sinó d'una reparació per un acte il·lícit constitucional.
Atès que la indemnització no es pot incrementar al·legant motius d'equitat o perjudici general, la precisió en el càlcul matemàtic esdevé l'element clau de defensa per a ambdues parts:
Salari regulador complet: Cal verificar no només el salari base, sinó les pagues extraordinàries i tots els conceptes variables com incentius, comissions regulars o retribucions en espècie.
Còmput exacte de l'antiguitat: Cal analitzar la concatenació prèvia de contractes temporals, períodes formatius o subrogacions empresarials, que poden alterar de forma molt significativa la indemnització final.
Aquesta jurisprudència aporta estabilitat als departaments de recursos humans a l'hora de calcular les liquidacions extintives, tancant la incertesa generada per resolucions judicials aïllades. Recordem que el termini per impugnar un acomiadament és de 20 dies hàbils i que qualsevol decisió extintiva s'ha de recolzar en una base de càlcul impecable.
