El Tribunal Suprem confirma que el permís retribuït de 5 dies per malaltia de familiars no té límit anual

La Sala Social del Tribunal Suprem ha fixat doctrina definitiva en una sentència recent (Sentència 753/2026, de 25 de setembre, de la Sala Social, recurs de cassació 135/2025, ECLI:ES:TS:2026:39) : el permís retribuït de cinc dies per accident, malaltia greu o hospitalització de familiars es pot sol·licitar tantes vegades a l'any com fets causants es produeixin, sense que l'empresa pugui imposar un límit màxim de dies per exercici.

 

Permís vinculat al fet causant

El conflicte es va originar davant la pretensió de diverses empreses de limitar el permís de l'article 37.3.b) de l'Estatut dels Treballadors a un màxim anual de 5 dies naturals, al·legant la transposició de directrius europees de mínims.

El Tribunal Suprem ha rebutjat aquest recurs assenyalant dos principis interpretatius taxatius:

  • Absència de topall a la llei: Quan el legislador ha volgut fixar un topall anual, ho ha fet de manera expressa (com passa amb el permís per motius de força major de 4 dies a l'any). En el cas del permís per a familiars, no hi ha límit anual.

  • Autonomia de cada incidència: Cada hospitalització, intervenció quirúrgica o agreujament clínic greu d'un familiar cobert genera de manera independent el dret a gaudir de fins a 5 dies laborables retribuïts.

 

Persones cobertes i condició de persona cuidadora

El dret empara la cura de cònjuges, parelles de fet, familiars de fins a segon grau per consanguinitat o afinitat (inclosos els de la parella de fet) i qualsevol persona que convisqui al mateix domicili i requereixi una atenció efectiva. La doctrina subratlla que es tracta d'un dret dissenyat per a la funció de cura efectiva.

 

L'alta hospitalària no extingeix el permís automàticament

Un altre punt transcendent aclarit per la sentència és que l'alta hospitalària no extingeix de manera automàtica el permís retribuït. Si el familiar rep l'alta de l'hospital però el facultatiu mèdic prescriu repòs domiciliari i necessitat de cures, el treballador té dret a continuar gaudint dels dies de permís restants.

Aquesta sentència unifica definitivament un criteri que havia generat nombroses tensions entre direccions de RRHH i representacions sindicals. Les empreses no poden establir restriccions generals o còmputs anuals en convenis o reglaments interns. Recomanem actualitzar els protocols interns de justificació d'absències per sol·licitar sempre el volant mèdic que acrediti tant el fet causant com la necessitat de repòs domiciliari.

Anterior
Anterior

El Tribunal Suprem tanca la porta a incrementar la indemnització per acomiadament improcedent

Siguiente
Siguiente

Reial Decret Llei 31/2026: Noves baixes especials, bonificacions de quotes i canvis clau a la Seguretat Social